EL JOC MANIPULATIU COM A EINA D'APRENENTATGE DE LES MATEMÀTIQUES

Després de passar les enquestes al personal voluntariat, vaig fer un recompte de resultats i una de les qüestions plantejades, sobre si consideraven que el material a les aules era suficient, molts responien que no era suficient i que els hi agradaria introduir de nous, ja que tenien dificultats alhora de treballar certes matèries.

Arribades a les conclusions de l’enquesta, vaig veure que responien que trobaven dificultats, quan els alumnes portaven deures de matemàtiques, en quant a càlcul mental  i sobretot en les taules de multiplicar.

Vaig trobar interessant introduir el joc manipulatiu, com a metodologia, eina de suport, per ajudar a motivar als alumnes aprendre les matemàtiques, d’una manera més dinàmica i divertida.

Una part del meu projecte ha estat, realitzar diversos materials, per millorar el treball del voluntariat, sempre tenint en compte les necessitats dels alumnes i les seves demandes, i ha estat en realitzar materials diversos, on engloben tot un conjunt de jocs matemàtics per recolzar l’aprenentatge.

Diferents metodologies arriben a la mateixa conclusió: aprendre matemàtiques jugant és molt més motivador i exitós.

És evident, que el món de l'educació viu un debat en què es replanteja la forma d'ensenyar i d'aprendre i es parla d'innovació o tècniques d'aprenentatge. En el cas de les matemàtiques, una de les matèries que continua sent un os. Cada cop som més, els qui ens plantegem  com ensenyar i ajudar als infants a introduir diferents conceptes, però, a través del joc.

Cal dir però, que el voluntariat no està format com a docent i no coneix les diverses metodologies que podem utilitzar i els recursos que podem disposar com a estratègies de l’aprenentatge.

Per tant, considero que ha estat molt profitós, engegar aquesta nova metodologia el SIE, ja què cal canviar alguns aspectes metodològics, per poder motivar a l’alumnat a aprendre nous aprenentatges des d’una perspectiva més lúdica i canviar l’ensenyament més antic, de la còpia i d’aprendre a traves de la memorització, i per això cal assessorament a tot l’equip de voluntariat que hi participa al SIE DE primària.

EL TEST DE LA FAMÍLIA

EL test de la família, ha estat molt utilitzat per psicòlegs i psicopedagogs, per recollir informació sobre la vivència de les relacions familiars, on el protagonista és sempre l’infant i gràcies a la seva projecció i perspectiva de l’àmbit familiar que trasllada al dibuix podem fer un bon anàlisi del seu estat familiar/emocional. 

Com he comentat en entrades anteriors en aquest bloc, es tracta d’una  tècnica projectiva gràfica que, com és natural, no té unes normes rígides d’interpretació. Però si que hi ha unes característiques generals que donen significat a diferents característiques observables.

Després de cercar la bibliografia i documentació necessària per poder analitzar en detall aquesta prova/test, he trobat interessant, adjuntar aquest quadre, amb quatre pinzellades de les possibles interpretacions que se’n fan de les característiques més generals que s’hi descriuen,  per tal que pugueu conèixer quins trets del dibuix es fan  servir per interpretar les relacions familiars que estableixen a l’àmbit familiar.  

Criteri	Definició	Interpretació
Grandària Relació dinàmica de l’individu i l’ambient, la forma de respondre les pressions ambientals i els sentiments d’autoestima	Gran, quan sobrepassa clarament els dos terços de l’espai disponible	Persones que reaccionen habitualment a les pressions amb actitud agressiva i expansiva. Si dibuixa pels voltants de la pàgina, sentiment de constricció. L’orgull o la vanitat, el desig de superar sentiments d’inferioritat, la necessitat de demostrar alguna cosa...
	Normal	---------
	Petit, quan no sobrepassa una quarta part de l’espai	Autoimatge de la persona insuficient, a sentiments d’inferioritat, a formes autocontrolades de respondre a les pressions ambientals, retraïment.
Emplaçament Adaptació a la realitat	Dalt (el món de les idees, la fantasia, la espiritualitat)	Els subjectes fugen de la realitat , cercant satisfaccions en la fantasia.
	Al mig (la zona del cor, dels afectes i de la sensibilitat)	Seguretat.
	Baix ( el que és sòlid, ferm, concret)	Major contacte amb la realitat. Si és molt avall semblen reflectir tendències depressives, inseguretat, necessitat de suport i dependència exagerada.
Ombrejat Indicador de conflicte emocional	Extensió notable i intensitat	Existència de conflictes emocionals: angoixa, ansietat... però no en dóna informació sobre el contingut d’aquestes tensions. Descàrrega d’agressivitat.
	Dèbil	Índex d’ansietat inconscient
	No en presenta	-------
Esborrades Indicador de conflictes emocionals	Quantitat notable	Insatisfacció i ansietat conscient. En adults es presenta en persones obsessives – compulsives.
	No en presenta	Els nens petits ni els subjectes retardats en el seu desenvolupament global.
Distància entre personatges Comunicació entre ells	Estrats	Falta de comunicació entre els blocs ( Es justificable si és elevat el número de personatges). No és el mateix que els pares formin un bloc o no, que els fills estiguin junts o no, o que algun membre quedi aïllat.
	Distància física	Reflexa la distància emocional entre ells. Preocupa si n’hi ha algun d’aïllat.

	Valorització Es dibuixa en primer lloc... El més important, a qui té enveja o por.
Pare	Element més important de la família. S’hi ha esborrades o ombres, rivalitat fraternal.
Mare	Identificació o dependència. Relació edípica.
Germà	No és freqüent. Conflictes emocionals. És el més admirat i envejat. Pot ser causa de tensions emocionals.
Ell	Egocentrisme. Pensa primer en ell.
Altres	Indicis que donen importància: ·         La mirada ·         La grandària ·         Més detalls

EL TEST DE LA CASA

Una altra de les proves que s’ha aplicat, es el test de la casa, en aquest cas, serveix per  conèixer millor l’infant i com és la relació en el nucli familiar.  

Tal com indica el seu nom, aquesta prova consisteix en demanar a l’infant que dibuixi una casa, de la qual s’observa, posteriorment, el pla gràfic i el pla formal.

Abans de tot, alhora subministrar la prova, és important, no contaminar les proves, és a dir, que es tracta d’una prova individual,  ja que li apliquem la prova a per exemple tres alumnes, ens podem trobar que uns copien la projecció de l’altre i viceversa. Personalment, em vaig trobar en un cas que vaig haver de repetir la prova al dia següent, ja que el nen, havia fet copia del seu company i no em serviria per analitzar el seu dibuix.

Dins el pla formal, aquells elements que ens aporten informació sobre l’infant són els següents:

El terrat de la casa ens aporta informació sobre la fantasia de l’infant, és a dir, sobre l’ús que fa l’infant d’aquest factor per a sentir-se bé.

La façana, juntament amb la porta i les finestres, informa sobre el grau de fortalesa del “jo” de l’infant, sobre la seva vitalitat.  

Finalment, la base o el sòl del dibuix representen el contacte amb la realitat per part del nen.

A continuació trobareu un seguit de dibuixos que van realitzar els alumnes:

EL TEST DE L'ARBRE

Aquest test és un dels més senzills per conèixer els sentiments d’un infant i alguns trets de la seva personalitat. S’ha passat als 14 alumnes que hi assisteixen al SIE.

Inicialment, aquest test va ser desenvolupat per Emile Juker, però que es va publicar de manera oficial de la mà de Charles Koch al llibre El test de l’arbre.

El test s’inicia demanant a l’infant que dibuixi un arbre (una ordre senzilla) i a partir d’aquest moment s’observa amb atenció la feina que fa el nen fins que acabi de fer el dibuix.  Una vegada finalitzat l’arbre, es passa a fer l’anàlisi del dibuix per assolir el nostre objectiu.

Tal com succeeix en tots aquests tests projectius (també ho veurem en els següents), allò que es valora, en primer lloc, en el dibuix de l’arbre és el pla gràfic, és a dir la orientació espacial, com he explicat en l’entrada anterior.

Tot seguit procedeix a l’observació del pla formal del dibuix, és a dir, les diferents parts de l’arbre, en aquest cas, i les seves característiques, de les quals en podrem extreure:

v  De la copa, informació sobre l’autoconcepte del nen, les seves idees i la seva imaginació.

v  Del tronc en podem extreure informació sobre la personalitat i el caràcter de l’infant, sobre el “JO”.

v  I, a partir del sòl i les arrels en podem conèixer aspectes més relacionats amb el món material, instintiu i sexual del nen.

A continuació trobareu una mostra dels dibuixos que han fet els alumnes:

PER A QUÈ ES FAN SERVIR ELS TEST PROJECTIUS

Com podem conèixer més d’un alumne si no ens aporta la informació necessària partint dels mecanismes clàssics, com són les entrevistes personals o tutories?

De quina manera els podem ajudar a nivell emocional si no s’obren als mestres i/o voluntariat?

Tant per el personal voluntari, com per docents que hi treballen amb alumnes en procés d’adaptació o integració escolar, a vegades els hi  resulta complicat entendre els alumnes a nivell personal, les seves experiències i vivències més íntimes, que els poden afectar a nivell emocional, perquè no són capaços, o simplement no volen, d’expressar els seus sentiments, les seves emocions.

Com podem aleshores ajudar-los?

Totes les produccions de tota persona suposen un reflex de com és aquest individu, dels seus sentiments i la seva personalitat, de les relacions que estableixen amb la seva família(...) totes aquests detalls  ens aporten informació sobre una gran quantitat d’aspectes que moltes vegades, ni tan sols l’infant és capaç d’expressar, perquè ni ell mateix en té consciència.

En aquest sentit s’han portat a terme test i proves, que ens ajuden a conèixer els nens, ja sigui a través de les seves actituds, conductes o expressions, entre moltes altres. I una d’aquestes vies ha estat la interpretació dels seus dibuixos, on l’objectiu principal es centra en l’estudi de  la seva personalitat, tal com comenta Tesouro de Grosso (2005).

Si ens centrem en les aules, aleshores, en aquest sentit disposem de tota una sèrie de produccions que ens estan aportant constant informació sobre la personalitat dels alumnes i sobre les seves emocions més íntimes. Però no només són les produccions escrites les que ens poden servir per conèixer els alumnes, ja que també disposem d’una notable quantitat de produccions de caire més artístic, de dibuixos, que també amaguen certa informació implícita sobre la personalitat dels infants, de la mateixa manera que també ens aporten informació sobre el desenvolupament dels alumnes en diferents estadis i diferents àmbits (acadèmic, maduratiu, familiar, adaptació, sentiments).

El treball dels següents test projectius, m’han ajudat a conèixer més el grup amb el què faig la intervenció del Practicum II, ja que encara que disposo de la informació que el voluntariat o mestres responsable de l’escola  a nivell acadèmic, no tinc constància del seu estat emocional i de caràcter, per tant, resulta una bona eina per poder fer un estudi acurat i que posteriorment em servirà per donar les orientacions necessàries al equip de voluntariat que hi col·labora amb ells al SIE, i així oferir les adaptacions  segons les necessitats i/o característiques dels alumnes.

Sempre m’han cridat molt l’estudi i anàlisi d’aquests test projectius, i he considerat molt interessant poder administrar als alumnes en aquest cas del SIE, per la seva diversitat cultural, manera de pensar, d’expressar sentiments. Crec que ha estat una molt bona opció, ja que són alumnes que els hi costa obrir-se a la gent que no coneix, com era el meu cas, i ha estat una manera molt atractiva per poder establir relacions entre la psicopedagoga-alumne.

A continuació us explicaré a grans trets, en què consisteix cadascun dels test administrats als alumnes, per tal que podeu saber de què tracten, i on també s’adjunten exemples de les seves produccions per tal que veieu la diferencia dels dibuixos.

Continuem....

UNA BONA FORMACIÓ SOBRE CONDUCTES

El passat 20 d’abril,  en Jordi Hernández, membre de la Fundació Carme Vidal i Xifre , ens va fer una formació al voluntariat de Càritas. 

El tema principal és

QUÈ S’AMAGA DARRERA DE CADA CONDUCTA?

Va ser una xerrada força interessant, ja que té molt a veure amb el meu projecte, en quant a com gestionar les emocions i conèixer la conducta dels infants.

El voluntariat va estar molt obert i vam participar molt, fent preguntes sobre alguns casos que es troben a l’aula i com gestionar, les rebequeries, les males conductes (...)

Encara van quedar molt punts a tractar, però per falta de temps en Jordi, no va poder acabar la seva exposició. El voluntariat, juntament amb el meu tutor, van coincidir en què es tracta d’un tema que els hi resulta molt interessant i aprofundir alguns aspectes tractats durant la formació.

Per tant, aquest curs, ha servit com a part introductòria al meu treball final del projecte, que engloba un dossier-exposició, sobre com fer front a determinades conductes, com motivar als alumnes, com tractar les emocions, com treballar la cohesió social entre el grup d’iguals, entre d’altres.

M’agradaria que li feu un cop d’ull al Power Point, que em va passar en Jordi Hernández , referent a la formació.

QUÈ S'AMAGA DARRERA DE CADA CONDUCTA? clica aquí.

Què us sembla? El trobeu interessant? 

Espero rebre els vostres comentaris...

FASE 2 DEL PLA DE TREBALL

En situem en la segona fase del pla de treball, on es realitza l’anàlisi, i l’avaluació psicopedagògica dels alumnes del SIE, i d’altra banda l’anàlisi de les necessitats d’assessorament i orientació del voluntariat que hi participa en el Servei.

L’avaluació psicopedagògica que s’ha portat a terme amb els 14 nens i nenes del SIE, s’ha basat en un qüestionari, és dir un bateria de preguntes formulades i creades per elaboració pròpia, on l’objectiu és conèixer què volen canviar els alumnes, què els hi costa més, com els hi agrada treballar, i com es senten emocional i motivacionalement, en aquest cas en el SIE i l’escola.

Es tracta de conèixer la realitat que viu aquest tipus d’alumnat, per poder orientar al voluntariat d’allò que es pot canviar i com, i els recursos que els hi poden ser més útils en la seva tasca diària.

D’altra banda he passat un seguit de test (proves projectives) com:

* El test de l’arbre

* El test de la família

* El test de la casa

Els dibuixos i els qüestionaris dels infants poden ser dues fonts d’informació sobre la personalitat d’aquests i les seves emocions. Per tal d’estudiar aquestes produccions i extreure’n informació rellevant, es important realitzar aquest tipus de tests projectius que ens ofereixen una visió sobre la manera d’enfocar aquesta feina d’anàlisi i ens ofereixen una sèrie d’ítems o trets que podem observar en aquestes produccions i la informació que ens aporta cadascun del alumnes.

Moltes vegades resulta complicat entendre els alumnes a nivell personal, les seves experiències i vivències més íntimes, que els poden afectar a nivell emocional, perquè no són capaços, o simplement no volen, d’expressar els seus sentiments, les seves emocions.

Com podem aleshores ajudar-los? Totes les produccions de tota persona suposen un reflex de com és aquest individu, dels seus sentiments i la seva personalitat, ens aporten informació sobre una gran quantitat d’aspectes que moltes vegades, ni tan sols l’infant és capaç d’expressar, perquè ni ell mateix en té consciència.

En aquest sentit la psicologia ha desenvolupat moltes vies que ens ajuden a conèixer els nens, ja sigui a través de les seves actituds, conductes o expressions, entre moltes altres. I una d’aquestes vies ha estat la grafologia, una ciència que se centra en l’estudi de l’escriptura de les persones per conèixer la seva personalitat, tal com comenta Tesouro de Grosso (2005).

Si ens centrem en les aules, aleshores, en aquest sentit disposem de tota una sèrie de produccions que ens estan aportant constant informació sobre la personalitat dels alumnes i sobre les seves emocions més íntimes. Els dibuixos amaguen certa informació implícita sobre la personalitat dels infants, de la mateixa manera que també ens aporten informació sobre el desenvolupament dels alumnes en diferents estadis i diferents àmbits (acadèmic, psicomotriu o maduratiu, entre molts altres).

Per tant, es portarà a terme, una anàlisi dels elements més significatius que podem trobar en aquestes produccions i que ens proporcionen la informació de la qual venim parlant, per tal de poder dur a terme una intervenció, si escau, adaptada a les necessitats i característiques dels alumnes i donar resposta al voluntariat.

Com s’estudien aquests dibuixos?

Els principals aspectes que observen els especialistes, psicòlegs i psicopedagogs en aquest tipus de reproduccions, i per tant cal analitzar en detall bàsicament són:

• L’orientació espacial, és a dir, per on comencen a dibuixar els infants i la zona del full cap a on tendeix a orientar-se el dibuix en general. Així, segons el lloc on l’infant disposa els diferents elements de la seva producció, ens està transmetent una sèrie de sentiments personals quant a la seva situació emocional, així com de les seves necessitats en un moment determinat de la seva vida.

• Les dimensions del dibuix, que representen els infants ens poden transmetre informacions oposades quant als seus sentiments. És a dir, els dibuixos ens poden informar sobre els sentiments de l’infant en relació a les persones que l’envolten, a l’atenció que rep, així com sobre les seves habilitats socials.

• La qualitat i característiques dels traçats, els quals ens poden donar informació sobre l’espiritualitat del nen, així com dels seus dubtes o inseguretats, tal com expressen Bédard (2006) i Barón Salanova (2005), fent referència a les produccions artístiques.

• La pressió del llapis (o l’estri que emprin) ens informa sobre la vitalitat de l’infant, sobre el seu estat anímic, així com la seva personalitat.

• La velocitat ens ofereix informació sobre la motricitat de l’infant, així com el grau de paciència i autocontrol, la reacció als estímuls de l’entorn o la seva constància en diferents situacions i àmbits.

A continuació explicaré en què consisteix cada test passat als alumnes...

Continuem....